Han passat quasi 48 hores del 12 d’agost, Dia Internacional de la Joventut, i el sentiment que se’ns queda quan fas recerca per internet de notícies relacionades amb aquest esdeveniment és el d’impotència, de tristor, de ràbia, de ninguneig i, per què no, de crua realitat. S’evidencia allò que històricament reivindiquem des dels consells locals, entitats, associacions, moviments, agrupacions i col·lectius juvenils. El col·lectiu jove NO IMPORTA, hi ha altres notícies molt més rellevants un diumenge d’agost. 

Des del Consell Valencià de la Joventut i l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana, com a plataformes que engloben el paradigma divers d’entitats i col·lectius valencians que treballem en pro de la joventut, vam engegar el dilluns passat la campanya del Dia Internacional de la Joventut amb el lema “#IaNingúLimporta”. En aquesta campanya hem volgut fer veure que som moltes les persones, entitats, associacions, col·lectius, etc. a les que sí que ens importa, i molt, la joventut, encara que pareix que hi ha mota gent que no vol importar-li.

Segons les dades que disposem, al territori valencià quatre de cada 10 joves estan a l’atur per no poder trobar cap feina. I un 45% viu sota el llindar de la pobresa. Són dades alarmants que fan evidenciar que alguna cosa no s’està fent bé quan, en compte de minvar, creixen, com és el cas de la taxa d’emancipació que ha passat a ser la més preocupant de la història recent. I és que només un de cada 10 persones menors de 30 anys podem emancipar-nos al nostre país.

Aquesta és la trista realitat que sofrim la joventut valenciana i front això volem alçar la veu i fer visible que estem fartes del ninguneig, que ha arribat l’hora d’implicar-nos totes les parts per a revertir aquesta situació. Perquè mai no ens cansarem de repetir que sí, som el futur, però si no actuem en el present quin futur ens espera?

Actualment, les persones joves hem de resignar-nos amb feines precàries, temporals, amb baixos sous, amb beques de pràctiques, com a falses autònomes, inclús hem d’abandonar la nostra terra exiliant-nos econòmicament a altres indrets. Res d’açò ens ajuda a fer realitat el projecte de vida que somiem i que ens han promés les generacions precedents. Hem d’abaixar el cap i acceptar com a “normal” allò que no hauria de permetre’s.  

Som la generació de la crisi permanent, la  que ha quedat estancada entre la pre-crisi, la crisi i la post-crisi. Som qui més hem sofert les conseqüències directes. I és que, durant massa anys, no s’ha actuat ni treballa, des de les administracions públiques al col·lectiu jove. Hem hagut d’aguantar moltíssims tòpics, estereotips i estigmatitzacions, vistos a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i inclús presents ja a les converses de sobretaula familiars o entre amistats dels diumenges. Han calat tant en la societat que inclús ens han afectat la nostra autoestima com a joves. No obstant això seguim endavant! El col·lectiu amb més RESILIÈNCIA de la societat és el jove i per això som a temps de revertir la situació, i tant que sí!

Amb aquesta campanya hem volgut fer visible tot allò que hi ha darrere de la gent que SÍ que APOSTA per la joventut i a la que SÍ que L’IMPORTA el COL·LECTIU JOVE. Hem posat en valor experiències de vida de persones joves a les qui els ha canviat la vida i s’han apoderat gràcies a participar en centres juvenils dels seus municipis, d’associacions, de col·lectius o inclús treballant de manera professional amb joves. Hem posat en valor la importància de l’educació no formal per a la transformació de la nostra societat i la incidència en la vida de les persones joves.

Un altre any, s’evidencia que per a l’opinió pública la JOVENTUT NO IMPORTA, almenys per als mitjans de comunicació privats. Esperàvem, o teníem l’esperança, que aquest any la cosa canviaria, i és que, hem recuperat els mitjans de comunicació públics de tots els valencians i valencianes, després del seu tancament l’any 2013 i cinc anys de silenci absolut en la nostra llengua. El Consell Valencià de la Joventut, mitjançant el company Andriy Yakúbuv, hi tenim representació al Consell de la Ciutadania de la CVMC i ens hem posat en contacte amb la televisió pública d’Àpunt, ja en diverses ocasions per a poder fer visible la joventut valenciana i el seu teixit associatiu però hem rebut negatives o excuses fins ara. Per a que la campanya no només es fera ressò mitjançant les xarxes socials, ens vam posar en contacte amb À Punt per poder presentar la campanya #IaningúLImporta, de fet, tècnicament, tenien tota la informació al seu abast.

Algú ha vist que la cadena pública valenciana haja nomenat en algun moment que ahir celebràvem el Dia de la Joventut? Que hi ha milers de persones joves valencianes que viuen i senten l’associacionisme, que hi ha moltíssima gent treballant per l’apoderament i la transformació social?

Res, cap gest, esperàvem aparéixer a ‘À Punt Directe’ o a ‘El Matí À Punt’, que se’ns entrevistara per a presentar la campanya, però no ha pogut ser. Hi han hagut temes molt més importants d’actualitat ara en agost.  Esperàvem un tall de veu, una trucada de telèfon, una notícia breu en À Punt Notícies. Però tampoc no ha pogut ser. Ni què dir que aquest divendres passat s’haguera pogut fer un ‘.doc’ especial evidenciant la situació de la joventut valenciana, però pareix ser què és demanar massa i que sí, NO IMPORTEM tampoc per als mitjans públics valencians.

 Des del Consell Valencià de la Joventut i l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana continuarem lluitant per fer visible la necessitat que la societat en general i els poders públics en particular entenguen que cal un pacte intergeneracional per a actuar immediatament amb la població jove. És necessari revertir les escandaloses dades, enfortir el teixit associatiu valencià i forjar les bases d’una societat transformadora, implicada, participativa, que mira cap al futur, treballant el present i sense obviar el passat.