La joventut valenciana tenim quasi un 40% d’atur juvenil i un 45% persones joves en el llindar de la pobresa, xifra que encara més dura si tenim en compte que 3 de cada 10 persones joves, de les quals treballen, estan en situació de necessitat severa. Aquesta xifra demostra que la crisi no solament ha expulsat i maltractat a les persones joves, sinó que després l’eixida de la crisi es consolida per la precarització del jovent valencià, perquè a més a més, el 92,4% dels contractes són temporals i 1 de cada 4 joves té una jornada parcial. Aquesta situació, ha fet que, per primera vegada en 20 anys, la taxa d’emancipació valenciana haja baixat fins a un nivell desolador en el qual només 1 persona jove de cada 10 es puga emancipar. Totes aquestes dades confirmen que una persona jove no pot desenvolupar un projecte de vida propi i per tant no té autonomia per a viure la seua vida en dignitat.
Es tendeix a pensar que les persones joves ens hem d’esforçar per a aconseguir un reconeixement laboral, que tenim tot el temps del món per a millorar la nostra situació, i sota aquesta excusa, se’ns deixa d’atendre perquè sempre hi ha altres urgències o fins i tot perquè electoralment no comptem front a altres sectors de la població. El problema és que una joventut amb menys oportunitats, és també, una menor contribució al Sistema Públic de Benestar, menys contribució a les escoles, menys contribució a la sanitat i la Seguretat Social i també, menys contribució a les pensions. Mantenir-nos en precari, posa en perill no ja les nostres pensions, sinó les dels nostres pares i mares. Posa en risc l’escola pública, els hospitals i els recursos del Sistema de Benestar.
Però, les persones joves som alhora agents, beneficiaris i víctimes dels grans canvis en la societat i en general ens enfrontem a una paradoxa: podem tractar d’integrar-nos en l’ordre existent o servir com a força per a la transformació d’aquest ordre. A tot arreu del món, per diferents que siguin les etapes de desenvolupament i els àmbits socioeconòmics dels països en què viuen, els joves aspiren a participar plenament en la vida de la societat, i no obstant açò, a la joventut se’ns presenta com a font del conflicte generacional, se’ns etiqueta com a focus de problemes, sorolls i falta d’adaptació, sense entendre que la joventut és tan diversa com la pròpia societat. Hi ha milers de joves que s’impliquen per a canviar el món, que setmana a setmana desenvolupen accions d’educació en valors, de promoció de la solidaritat i el voluntariat. Persones joves que ens impliquem en la participació i el canvi del sistema democràtic per a ser més just i igualitari, però que no som notícia. Som la cara invisible I A NINGÚ LI IMPORTA.
Sota aquest lema #IaNinguLiIMporta – #AMiSiMimporta volem presentar les diferents situacions de precarietat i exclusió social que vivim la joventut valenciana i presentar també totes les accions positives i de canvi que des de la joventut es promouen per a recordar que #ANOSALTRESSIQUEENSIMPORTA.
Per tot això, com a joves, demanem i exigim a les Administracions i a la societat que:
- Que la política de joventut siga una prioritat en l’agenda política i li la dote dels recursos suficients. Perquè les persones joves no som el futur, sinó que som el present, tenim problemes ací i ara, que necessiten resposta i que tenen impacte en el benestar de la societat.
- Acabar amb l’estereotip de la joventut com a font de conflicte des dels mitjans de comunicació i la societat. Cal deixar explotar el conflicte intergeneracional per a treballar pel benestar de totes les persones.
Visibilitzar en els mitjans de comunicació els referents positius de la joventut compromesa. - El reconeixement de les accions de voluntariat i d’educació en valors que es realitza des de les organitzacions juvenils i des de l’associacionisme, com a eina de transformació de la societat cap a un model més just i igualitari.
- El reconeixement dels i les professionals de joventut com a eina fonamental de les polítiques de joventut, i la necessitat que hi haja una professional referent en cada municipi. Cal dignificar la seua tasca per abandonar la precarietat laboral del sector.
Perquè #ANOSALTRESSIENSIMPORTA.
Vos animem a adherir-vos al manifest “#amisimimporta” fent click en aquest enllaç.